GÒTIC INTERNACIONAL A CATALUNYA. S. XV. PRIMERA MEITAT. LLUÍS BORRASSÀ

El Gòtic Internacional es va desenvolupar a Europa Occidental, a finals del S. XIV i primera meitat del S. XV. Des d’ Itàlia fins els Països Baixos, passant per Provença, Borgonya, i Nord de França. Els dos grans centres són Avinyò i Dijon. Pintors italians s' instalaren a Avinyò, seu dels papes i dels anti-papes (durant els Cisma d’ Occident). Miniaturistes i pintors flamencs s' instalaren a Dijon, “capital” dels Ducs de Borgonya.

D’aquesta influència mútua, va néixer una pintura colorida, detallista, elegant. Les pintures represntàven els temes religiosos, com escenes de la vida cortesana europea. El Gòtic Internacional combina tradició pictòrica italiana, formes cortesanes franco-borgonyones i gust flamenc pel naturalisme i la expressió directa d’inspiració burgesa.

D. Veneziano. Adoració dels mags. 1439. Museu Berlin

El Gòtic Internacional va acabar influint la pintura de  tota Europa Occidental. Anglaterra, Alemanya, Bohèmia ... la Corona d’ Aragó ... Lluís Borrassà (1360 - 1426) i Bernat Martorell (1390 - 1452) són els grans pintors catalans del Gòtic Internacional.  

Els pintors catalans del Gòtic Internacional varen viure el pas a la Corona d' Aragó de la dinastia de Barcelona a la castellana Trastamara. Varen viure també la gran crisi europea del Cisma d' Occident, amb gran protagonisme dels monarques catalano-aragonesos. La nova dinastia va seguir connectada amb Itàlia, on Alfons el Magnànim passà llargs períodes. Pero va desenvolupar també la relació comercial amb els Ducs de Borgonya i s' apropà a la cultura flamenco-borgonyona.

Retaule de Santa Clara. 1415. Museu de Vic

Lluís Borrassà (1360 - 1426) va adoptar l’ estil Gòtic Internacional, vigent al Nord. Molts personatges vesteixen segons la moda cortesana borgonyona. Les imatges tenen dinamisme, les escenes són expressives i dramàtiques. Fa servir colors vius, brillants, contrastats.

El seu client principal va ser l’ Església: convents, parròquies, catedrals d’ arreu de Catalunya. Però dona als relats religiosos l’ aspecte de fastos cortesans.

La seva molta feina l’ obligà a comptar amb un taller de col·laboradors. 

Les seves obres més importants són els retaules de Santa Clara, 1415, Museu Episcopal de Vic, de Sant Miquel de Cruilles, 1417, Museu de Girona i el de Nadal a Santes Creus, 1411, Catedral de Tarragona i MNAC.

RETAULE DE NADAL DE SANTES CREUS

Lluís Borrasà. Retaule de Nadal. 1411. Monestir de  Santes Creus. Catedral de Tarragona i MNAC.

El Retaule de Nadal (1411) es trobava a l’altar major de Santes Creus. Avui està a la Catedral de Tarragona i al MNAC. Té unes característiques molt típiques del Gòtic Internacional: lluminositat dels colors, riquesa, elegància dels moviments. Però Borrassà afegeix el seu estil personal: descripció del sentiments, detalls realistes …

Lluis Borrassá. Nadal. Retaule de Santes Creus. 1411. MNAC

Lorenzo Monaco. Nadal. 1410. Metropolitan

Gentile di Fabbiano. Nadal. 1400. Galleria degli Ufficci

RETAULE DE SANTA CLARA

Els protagonistes del Retaule de Santa Clara són franciscans i dominicans. Però gran part del retaule està dedicada a brillants escenes de cort (personatges ricament vestits d’època borgonyona); o escenes de la vida diària, realistes i detallistes. En aquest retaule, comença a individualitzar les fisonomies: cortesans i personatges influents, representats amb luxosos vestits.

Retaule de Santa Clara. 1415. Museu de Vic

Borrassà utilitza les escenes religioses que tenen un rei com protagonista, per desenvolupar una riquesa de teixits i colors mai vista fins aleshores. Como els seus homònims borgonyons i italians. 

Lluis Borrassà. Curació del Rei Agbar. Retaule de Sta. Clara.1415. Museu de Vic

Lluís Borrasa. Adoració dels mags. 1411. Retaule de Stes. Creus. Catedral de Tarragona

Lorenzo Monaco. Adoració dels mags. 1422. Galleri degli Ufficci.

Gentile di Fabbiano. 1423. Adoració dels mags. Galleria degli Uffici

Germans Limbourg. Adoració dels mags. 1412. Très Riches Heures du Duc de Berry

RETAULE DE SANT MIQUEL DE CRUÏLLES

Lluís Borrassà. Retaule de Sant Miquel de Cruilles. 1417. Museu de Girona

La disposició d’ escenes i els gestos dels personatges es fan més naturals per influència franco-borgonyona. És el moment àlgid de la influència francesa, amb el Rei Joan I de la dinastia de Barcelona, casat amb una princesa francesa i la cort catalano-aragonesa, cruïlla de trobadors francesos, provençals i catalans.