domingo, 23 de abril de 2017

GÒTIC D' INFLUÈNCIA FLAMENCA.A CATALUNYA. S. XV. SEGONA MEITAT. LLUÍS DALMAU

A partir del segon terç del S. XV, València es converteix en capital econòmica i centre artístic de la Corona d' Aragó i Catalunya. Substitueix Barcelona, com gran port comercial amb les posessions catalano-aragoneses de Nàpols i Sicília, i amb Itàlia i la Mediterrània en general. 

A pesar de la importància italiana a València (i a la Corona, en general) a partir de 1430, la monarquia mira cap a França i Flandes. La influència flamenca a la pintura catalana té molt a veure amb l'encanteri dels reis catalano-aragonesos amb els poderosos (i semi-independents) Ducs de Borgonya. 

Encara s’ exporta pintura a Itàlia. Però té més importància l' intercanvi de pintors amb Flandes i la compra de pintura flamenca i la presència de pintors flamenc-borgonyons. S'imposa la visió naturalista dels pintors del Nord.


El Rei Alfons el Magnànim, la seva cort, els nobles i els grans comerciants (la "Biga" de Barcelona, per exemple) es deixen enlluernar per les grans corts del Nord d' Europa. 

Lluís Dalmau       1400 – 1460

Lluís Dalmau,  és el gran representant a la Corona d' Aragó d' aquest estil de pintura flamenca borgonyona. És el pintor de cambra d'Alfons el Magnànim i és escollit -com el millor dels pintors- per immortalitzar els consellers de la ciutat de Barcelona.

El Rei va enviar Dalmau a Flandes, el 1431, per contractar tapissers i organitzar tallers de tapisseria a València. Allà va conèixer al pintor Jan van Eyck, el gran renovador de la pintura als Països Baixos i Borgonya. Els seus Retaule de L' Adoració de l' Anyell Místic (1432, Catedral de Gant) i la Mare de Déu del Canonge Van der Paele (1436)  tenen forta influència sobre el Retaule dels Consellers de Dalmau.

El Consell de la Ciutat de Barcelona va contractar Dalmau, per que els retractès amb la Mare de Déu. La pintura és el punt àlgid de la pintura flamenca de la Corona d' Aragó. 




Lluís Dalmau. Mare de Déu dels Consellers. 1445. MNAC

Aquesta pintura és important. Per exemple, fa palesa la influència nòrdica, flamenca a la Corona d' Aragó i Catalunya. Els consellers, representants dels interessos dels grans comerciants (el partit de "la Biga"), se situen en la línia de la monarquia i els nobles, recolzant la pintura borgonyona. Ho fan, escollint un pintor valencià, perquè Barcelona i Catalunya estan en plena decadència. 



La influència borgonyona es veu clarament en aquests quadres de Jan van Eyck.





Jan Van Eyck. Retaule de l’ Adoració de l’ Agnell Místic. 1432. Catedral de Gant. 

Dalmau imita els àngels, la disposició general, la posició de la Mare de Déu, equivalent a la del Pantocràtor de van Eyck, l'aspecte general de la Verge, en cara i vestits ...



Jan Van Eyck. Retaule del Canonge Van der Paele. 1434. Museu Groninge Brugges


Dalmau imita la distribució general dels personatge a la taual, la posició de la Mare de Déu, l ' enquadrament, el drapejat ...



L’ últim terç del S. XV torna, amb Lluis Huguet, l' estil Gòtic Internacional, arrelat en la pintura tradicional de la Corona d'Aragó. Per exemple, el manteniment dels fons daurats. Tanmateix, Flandes manté certa influència en Huguet.

sábado, 22 de abril de 2017

AUDITORI DE BARCELONA. CONCIERTO PARA VIOLONCELO DE ELGAR. Y TRIPLE CONCIERTO DE BEETHOVEN

Programa de lujo en el Auditori de Barcelona. Sábado 22 Abril 2017. Concierto para Violoncelo y orquesta de Edward Elgar y Triple Concierto para Violín, Violoncelo y Piano y Orquesta de Ludwig van Beethoven.

Edward Elgar compuso el CONCIERTO PARA VIOLONCELO Y ORQUESTA en Mi menor, Op. 85, en 1919. Es una de sus obras más conocidas, piedra angular del repertorio para violoncelo.
Fue compuesto después de la Primera Guerra Mundial, momento en que su música había pasado de moda. El Concierto para Violoncelo para la reacción de Elgar al desastre de la guerra. Es contemplativo y elegíaco, como marcado por la Guerra Mundial.
La primera representación no tuvo éxito. Elgar (que la dirigió) y la orquesta tuvieron poco tiempo para ensayar. Su popularidad se disparó, en los años 60, a raíz de una grabación de Jacqueline du Pré.  

Beehtoven escribió el CONCIERTO PARA VIOLÍN, VIOLONCELO Y PIANO Y ORQUESTA en Do mayor, Op. 56, conocido como el Triple Concierto, en 1804 y 1805. Se estrenó "oficialmente" en 1808 en Viena,  con Beethoven al piano. 
Su biógrafo y discípulo Schindler escribió que Beehtoven compuso el Triple Concierto, para su pupilo el Archiduque Rodolfo de Austria, miembro de la familia imperial, más tarde Arzobispo de Olomuc y Cardenal. El Archiduque era un buen pianista. Está pensado para que el Archiduque, un buen pianista, tocase la parte de piano, vistosa y fácil, respaldado por los otros dos solistas (violín y violoncelo), más maduros. 


ELECCIONES PRESIDENCIALES FRANCESAS. MAÑANA PRIMERA VUELTA. ¿CUÁDRUPLE EMPATE?

ELECCIONES PRESIDENCIALES FRANCESAS. MAÑANA PRIMERA VUELTA. ¿CUÁDRUPLE EMPATE?
Quién lo hubiera dicho hace unos meses ....
La subida inicial de Le Pen (derecha nacionalista autoritaria) rompió el esquema de partidos clásicos (gaullistas y socialistas). Después, la subida de Macron (liberal de centro izquierda) eclipsó al socialista Hammon ...
Melenchon (izquierda populista / comunista) avanza, absorbiendo parte del voto socialista de Hammon y del populista de Le Pen. Amenaza al centro izquierda de Macron.
Ahora, el gaullista Fillon se recupera y amenaza a la derechista Le Pen ...
¿Cuándo se ha visto un empate a cuatro, como éste? ¿Qué significa la irrelevancia del candidato socialista?



domingo, 16 de abril de 2017

GÒTIC INTERNACIONAL A CATALUNYA. S. XV. PRIMERA MEITAT. BERNAT MARTORELL

Bernat Martorell    1390 – 1452 va ser el gran succesor de Lluís Borrassà en l’ estil Gòtic Internacional, introduït a Catalunya per aquell.  

Martorell conserva la seva manca de fons i perspectiva. Però el supera en naturalisme, d’ influència flamenca, efectes de llum i sentit dramàtic de la narració.

Combina arcaisme goticista italià i realisme flamenc: el seu detallisme en composició i dibuix, que recorda als miniaturistes; naturalisme, a vegades dramatisme. Els cossos prenen volum. Els personatges tenen expressió humana i intensitat dramàtica. Més varietat de color, llums rasants, reflexos i ombres.

 
Anunciació. Bernat Martorell. 1432. Saltiri Ferial i Llibre d' Hores

Anunciació. Germans Limbourg. 1411. Llibre d’ Hores Duc de Berry.

Martorell va tenir el taller de retaules més important de tota Catalunya. Però va combinar els seus retaules, amb una exitosa carrera com miniaturista de llibres manuscrits religiosos.

A travès de les miniatures, va rebre la influència dels grans pintors de manuscrits religiosos francesos, borgonyons i flamencs. Al S. XV, el grans aristòcrates francesos contràven artistes, sobre tot flamencs, per que minièssin els seus manuscrits devocionals; especialment llibres d’ hores i salteris. Varen destacar els ducs de Borgonya, senyors pràcticament independents de l’ Est i el Nord de França (Borgonya) i els actuals Països Baixos i Bèlgica (Flandes). A la seva cort, es concentraren pintors flamencs de mansucrits i de taules.

Aquests pintors franco-flamencs varen combinar el seu gust pel detall i les escenes populars, el colorit i luxe de les corts medievals franceses i la elegància i composició italiana (a través de la cort papal d’ Avinyò).  

RETAULE DE SANT JORDI

Retaule de Sant Jordi - 1425 – Chicago Art Institute i Musée du Louvre
Martorell té una gama de colors més dolça que Borrassà i una més precisa descripció dels detalls,com els miniaturistes. Són evidents las afinitats amb la pintura amable y cortesana de Pisanello. Però amb influencia del naturalisme flamenc, especialment a les escenes bèliques i violentes dels laterals.


 Bernat Martorell. Retaule de Sant Jordi. 1425. Chicago Art Institute
Pisanello. Visió de Sant Eustaqui. 1436. National Gallery Londres

La influència flamenca potencia la cura pels acabats i les textures pictòriques. La preocupació pel detall i pels matisos pictòrics és típica de Bernat Martorell.


RETAULE DELS SANTS JOANS

Retaule dels Sants Joans. 1434. MNAC i Museu Diocesà de Tarragona
El tractament dels assumptes i dels personatges, és típc de miniaturista, com era Martorell. L' aparició de personatges populars, a escenes qüotidianes de la vida burgesa, mostra la progressiva influència de l'art flamenc.


Sant Joan Evangelsita escrivint i Sant Joan Baptista predicant. Escena d' interior "flamenca" i escena popular també "flamenca".



RETAULE DE SANT VICENÇ

Retaule de Sant Vicenç. 1438. MNAC
Clara influència franco-flamenca, en colors i dibuix i en l’ aparició de personatges populars i escenes de la vida diària.





RETAULE DE SANT PERE DE PÚBOL

Retaule St. Pere de Púbol. 1442. Museu d' Art de Girona
A mitjans del S. XV, el Gòtic Internacional entra en decadència. Els clients es preocupen pel luxe dels retaules: més grans, plens d’ or i de colors brillants. A mès, fugen de novetats. Aquest retaule reprodueix models gòtics antics, però vestits de personatges borgonyons.  

Per aquest motiu Martorell va crear un gran taller: per executar obres molt repetitives. Encara i això, Martorell va conservar la vivacitat narrativa d’ influència flamenca. 

RETAULE DE LA TRANSFIGURACIÓ


Bernat Martorell. Retaule de la Transfiguració. 1445. Catedral de Barcelona


Bernat Martorell. Retaule de la Transfiguració. 1445. Catedral de Barcelona. Temàtica quotidiana, d’ origen flamenc.  








viernes, 14 de abril de 2017

GAMBIA. LAS ELECCIONES PARLAMENTARIAS CONSOLIDAN EL CAMBIO DE RÉGIMEN

En Diciembre 2016, el dictador de Gambia, General Y. Jammeh perdió las elecciones presidenciales ante el líder de la oposición A. Barrow; pero se negó a abandonar el cargo. Finalmente, los otros países africanos le obligaron a retirarse, después de más de 20 años en el poder.

Banjul. Capital de Gambia. Junto al mar. Edificios coloniales británicos y la gran mezquita

El 6 de Abril, se celebraron elecciones parlamentarias, consolidando al nuevo presidente democrático Barrow. Su Partido Democrático Unido, centrista y liberal, obtuvo 31 diputados, de 53.

Río Gambia. Columna vertebral del país y camino del transporte entre la costa y el interior. Verdadera razón de ser de Gambia


La Alianza Patriótica del antiguo dictador, sólo consiguió 5 diputados. El Congreso Democrático, cercano al dictador, obtuvo 5 también.
Cículos Wassi. Patrimonio de la Humanidad de la UNESCO
El resto de escaños se repartió entre partidos cercanos al nuevo presidente democrático. El Partido de Reconciliación, también centrista, consiguió 5 diputados, los socialistas de la Organización Depocrática Popular, 4 y el socialdemócrata agrarista Partido Progresista Popular, 2.


Otro país musulmán y democrático.

Partido

Escaños+/–
United Democratic Party31+ 31
Alliance for Patriotic Reorientation5–38
Gambia Democratic Congress5+ 5
National Reconciliation Party 5+ 3
People's Democratic Organisation 4+ 4
People's Progressive Party 2+ 2
Independientes1- 3
Total
53









domingo, 9 de abril de 2017

GÒTIC INTERNACIONAL A CATALUNYA. S. XV. PRIMERA MEITAT. LLUÍS BORRASSÀ

El Gòtic Internacional es va desenvolupar a Europa Occidental, a finals del S. XIV i primera meitat del S. XV. Des d’ Itàlia fins els Països Baixos, passant per Provença, Borgonya, i Nord de França. Els dos grans centres són Avinyò i Dijon. Pintors italians s' instalaren a Avinyò, seu dels papes i dels anti-papes (durant els Cisma d’ Occident). Miniaturistes i pintors flamencs s' instalaren a Dijon, “capital” dels Ducs de Borgonya.
D’aquesta influència mútua, va néixer una pintura colorida, detallista, elegant. Les pintures represntàven els temes religiosos, com escenes de la vida cortesana europea. El Gòtic Internacional combina tradició pictòrica italiana, formes cortesanes franco-borgonyones i gust flamenc pel naturalisme i la expressió directa d’inspiració burgesa.
D. Veneziano. Adoració dels mags. 1439. Museu Berlin
El Gòtic Internacional va acabar influint la pintura de  tota Europa Occidental. Anglaterra, Alemanya, Bohèmia ... la Corona d’ Aragó ... Lluís Borrassà (1360 - 1426) i Bernat Martorell (1390 - 1452) són els grans pintors catalans del Gòtic Internacional.  

Els pintors catalans del Gòtic Internacional varen viure el pas a la Corona d' Aragó de la dinastia de Barcelona a la castellana Trastamara. Varen viure també la gran crisi europea del Cisma d' Occident, amb gran protagonisme dels monarques catalano-aragonesos. La nova dinastia va seguir connectada amb Itàlia, on Alfons el Magnànim passà llargs períodes. Pero va desenvolupar també la relació comercial amb els Ducs de Borgonya i s' apropà a la cultura flamenco-borgonyona.

Retaule de Santa Clara. 1415. Museu de Vic
Lluís Borrassà (1360 - 1426) va adoptar l’ estil Gòtic Internacional, vigent al Nord. Molts personatges vesteixen segons la moda cortesana borgonyona. Les imatges tenen dinamisme, les escenes són expressives i dramàtiques. Fa servir colors vius, brillants, contrastats.

El seu client principal va ser l’ Església: convents, parròquies, catedrals d’ arreu de Catalunya. Però dona als relats religiosos l’ aspecte de fastos cortesans.

La seva molta feina l’ obligà a comptar amb un taller de col·laboradors. 


Les seves obres més importants són els retaules de Santa Clara, 1415, Museu Episcopal de Vic, de Sant Miquel de Cruilles, 1417, Museu de Girona i el de Nadal a Santes Creus, 1411, Catedral de Tarragona i MNAC.

RETAULE DE NADAL DE SANTES CREUS
Lluís Borrasà. Retaule de Nadal. 1411. Monestir de  Santes Creus. Catedral de Tarragona i MNAC.
El Retaule de Nadal (1411) es trobava a l’altar major de Santes Creus. Avui està a la Catedral de Tarragona i al MNAC. Té unes característiques molt típiques del Gòtic Internacional: lluminositat dels colors, riquesa, elegància dels moviments. Però Borrassà afegeix el seu estil personal: descripció del sentiments, detalls realistes …
Lluis Borrassá. Nadal. Retaule de Santes Creus. 1411. MNAC

Lorenzo Monaco. Nadal. 1410. Metropolitan

Gentile di Fabbiano. Nadal. 1400. Galleria degli Ufficci

RETAULE DE SANTA CLARA

Els protagonistes del Retaule de Santa Clara són franciscans i dominicans. Però gran part del retaule està dedicada a brillants escenes de cort (personatges ricament vestits d’època borgonyona); o escenes de la vida diària, realistes i detallistes. En aquest retaule, comença a individualitzar les fisonomies: cortesans i personatges influents, representats amb luxosos vestits.

Retaule de Santa Clara. 1415. Museu de Vic

Borrassà utilitza les escenes religioses que tenen un rei com protagonista, per desenvolupar una riquesa de teixits i colors mai vista fins aleshores. Como els seus homònims borgonyons i italians. 

Lluis Borrassà. Curació del Rei Agbar. Retaule de Sta. Clara.1415. Museu de Vic

Lluís Borrasa. Adoració dels mags. 1411. Retaule de Stes. Creus. Catedral de Tarragona
Lorenzo Monaco. Adoració dels mags. 1422. Galleri degli Ufficci.


Gentile di Fabbiano. 1423. Adoració dels mags. Galleria degli Uffici

Germans Limbourg. Adoració dels mags. 1412. Très Riches Heures du Duc de Berry


RETAULE DE SANT MIQUEL DE CRUÏLLES

Lluís Borrassà. Retaule de Sant Miquel de Cruilles. 1417. Museu de Girona

La disposició d’ escenes i els gestos dels personatges es fan més naturals per influència franco-borgonyona. És el moment àlgid de la influència francesa, amb el Rei Joan I de la dinastia de Barcelona, casat amb una princesa francesa i la cort catalano-aragonesa, cruïlla de trobadors francesos, provençals i catalans. 

sábado, 8 de abril de 2017

ELECCIONES EN ECUADOR. VICTORIA PÍRRICA DE LA GUBERNAMENTAL IZQUIERDA POPULISTA


El 2 de Abril, se celebró la segunda vuelta de las elecciones presidenciales de Ecuador. El candidato gubernamental, L. Moreno de Alianza PAIS, izquierda populista, se ha proclamado vencedor, con el 51% de los votos. El lider de la oposición G. Lasso, de la conservadora populista CREO-SUMA obtuvo el 49, oficialmente. Hay alegaciones de fraude.




Es la primera vez, en los últimos diez años, que la gubernamental Alianza PAÍS del Presidente Correa no arrasa. No arrasó en la primera vuelta de las elecciones presidenciales de Febrero de 2017, donde obtuvo el 40%, ni en las legislativas de la misma fecha.




En las elecciones legislativas de Febrero 2017, la izquierda populista Alianza PAIS consiguió 74 escaños de 137 (26 menos que en las anteriores elecciones de 2013). La también populista, pero conservadora CREO-SUMA subió de 12 a 34. El Partido Social Cristiano también creció: de 6 a 15. La socialdemócrata Izquierda Democrática se quedó en un modesto 4 (sin cambios). Los indigenistas Patchakutlik conservaron sus 4 escaños. Los otros 6 escaños se reparten entre pequeños partidos.


Partido / MovimientoAsam.
Movimiento Alianza PAIS (PAIS)74 (-26)
Alianza CREO-SUMA34 (+22)
Partido Social Cristiano (PSC)15  (+9)
Movimiento de Unidad Plurinacional Pachakutik (MUPP)  4   (=)
Izquierda Democrática (ID)  4   (=)
Otros  6   (=)
El nuevo Presidente Moreno contará con mayoría parlamentaria de izquierda populista. Pero no tan abrumadora como tuvo su mentor, R. Correa, presidente durante 10 años. 

La alternativa se concentra en la derecha populista de CREO-SUMA. 

Los tradicionales partidos de centro izquierda (Izquierda Democrática) y centro derecha (Social Cristiano) no recuperan el protagonismo, que tuvieron hasta la aparición de Correa, en 2006.

Tenemos populismo para rato ... Aunque más controlado que hasta ahora.

REMBRANDT VAN RIJN

REMBRANDT VAN RIJN